Calor i menjar picant

Diumenge, 25 d'abril

Dia de trànsit a Bangkok. La situació al pais no recomana quedar-se a la capital de Tailàndia. El Cristian i la Nuria, amb els que he fet els vols de Copenhage i Bangkok ni tan sols surten de l'aeroport i compren un billet cap a les platjes del sud: que us ho paseu bé!! Jo he buscat hotel a prop de l'aeroport i a les afores de la ciutat. Tant a les afores que molts dels edificis dels voltants estan encerclats per la selva.

Dilluns, 26 d'abril

Esperant que hem portesin a l'aeroport he conegut una parella de malaguenys que venien de passar 15 dies a Birmania, on han estat per tercera vegada; no cal dir que parlen maravelles del pais. Potser una destinació d'aqui uns anys? Prenc nota, perque mai es sap on et portaran les ofertes...i les revoltes!

Els aeroports de Bangkok i Kuala Lumpur no tenen res que envejar als més moderns i grands del món: he quedat maravellat amb aquestes infrastructures.

Al tren que hem portava de l'aeroport al centre de Kuala Lumpur he conegut el Nobita (si, com el de Doraemon) un enginyer japonés que es troba aqui per feina. Hem estat xerrant dels meus viatges pel Japó (li a sorprés que conegués tants llocs del seu pais) i els Estats Units; ell tampoc es queda curt, ja que ha fet els Estats Units de costa a costa i tornada en cotxe!! D'aquest també prenc nota, perque encara no conec el sud del Estats Units, el Mississippi, Texas, Chicago,...I també hem parlat de fútbol; només dir-li que era de Barcelona el Barça ha sortit a la llum!! I es que a en Nobita li agrada molt el fútbol i com bon afeccionat al fútbol coneix el millor equip del món.

La mitja hora de trajecte fins l'estació central de trens ha passat volant, i ja era de nit quan hem arribat. Esperant el monorail que hem deixa just al costat de l'hotel, ja s'han fet presents les torres Petronas que amb els seus 452 metres d'alçada son el quart edifici més alt del món i hem recorden, com no, les torres del WTC de Nova York, també presents des de gairebé qualsevol lloc de la ciutat.

Dimarts, 27 d'abril

Primer dia sencer a Kuala Lumpur. La vista des de la meva habitació del pis 16 de l'hotel Vistana no es dolenta

M'he pres el dia amb calma, i crec que tots el dies seran aixi: per la calor que fa, que no convida a anar d'un cantó al altre depresa i corrents, i per que vaig decidint sobre la marxa itineraris i coses a fer. Seran unes vacances ben relaxades...que ja es aquesta la idea. Avui he decidit fer un recorregut pel centre més colonial i pel barri hindú, una de les tres grans etnies del pais juntament amb els xinesos i els propis malais. I aqui us penjo una foto que vaig fer a una estació de trens on es veu aquesta barreja d'etnies.

I aqui hem teniu a mi, amarat de suor al mig de la plaça Merdaka (que vol dir independència, mal pensats!) centre de les celebracions nacionals malaïes des del 1957, any que es van independitzar de l'imperi britànic. I a la tarda, poca cosa: passejada per les tendes i xiringuitos de Masjid India i tempesta tropical d'un parell d'horetes. Després més calor i humitat...

I del menjar què? doncs una mica de tot, i molt d'arròs. Per sopar he anat a un restaurant de peix que hi ha al mateix carrer de l'hotel. Una advertència: encara que us diguin que el xili no pica, no probeu ni la punteta...a saber que entendran ells per picant!!! Això si, tot molt bó i fresc.

Fins aviat!